Contigo aprendí. Silvia Grijalba. Editorial Planeta 20011.

El club del lector

Contigo aprendí. Silvia Grijalba. Editorial Planeta 20011.

“Los teatros, los juegos, las farsas, los espectáculos, los gladiadores, las bestias extrañas, las medallas, los cuadros y otras bagatelas semejantes fueron para los antiguos, los cebos de la servidumbre, el precio de su libertad, los instrumentos de la tiranía«

UN EXEMPLE DE LITERATURA ANESTÈSICA
Nascuda a Madrid el 1967, periodista, novel•lista i autora de lletres de cançons. La seva primera novel•la, Alivio rápido, es va publicar el 2001 seguida d’Atrapada als llimbs el 2005. Ha estat redactora de la secció de cultura, columnista i reportera al diari El Mundo en què segueix col•laborant. Aquesta novel•la ha estat guardonada amb el Premi Fernando Lara el 2011 que la Fundació Fernando Lara i Editorial Planeta convoquen per estimular la creació literària i contribuir a difondre-la.
Quan vaig recollir el llibre de la Biblioteca Can Torró, era el que comentaríem al Club de Lectura, estava llegint Temporada d’Huracans de Fernanda Melchor que, per descomptat, no és un llibre fet per ser complaent amb el lector i que he comentat en un altre article. Estava en una part descarregadora de la història on una nena embarassada del seu padrastre avorta en una clínica pública. Amb aquesta calor, vaig decidir que no tenia forces per seguir i vaig obrir Contigo aprendí sense gaire il•lusió (el títol, i la pinta de best-seller em feia una mica enrere). Vaig començar després de dinar una tarda i l’endemà havia acabat les 295 pàgines sense poder parar.

Contigo aprendí. Silvia Grijalba. Editorial Planeta 20011.


Una història propera (qui no sap en aquest país què és un indià?) i llunyana (en temps, en visió de la societat des d’una classe determinada) alhora, que és el més contrari a la definició literatura de terror, de sinistre (conegut però inquietant per imprevist). Podia gaudir amb la lectura que ens obre un vel per introduir-nos en un món aliè, inassolible, però dins del nostre espai de confort, d’històries boniques amb final feliç on vam comprovar “que els rics també ploren” i on al final tot guarda el seu lloc . No falta la intenció moralitzadora que marca el camí: cal ser valent no només per seguir els dictats del cor sinó per reconèixer on és el límit que marca l’honor, la lleialtat a un mateix i els bons costums. A més, aquest camí dur a la recompensa final.
El cas és que no vaig poder deixar de llegir, satisfet, gaudint, per recuperar forces i acabar Temporada d’Huracans que possiblement sent lleig, depravat i dolorós relat fets més propers (Son Banya?).
No obstant això, quan als 3 dies d’acabar el llibre, després d’un telenotícies de les 3 a la 1, vaig decidir veure Retorn al Futur de Robert Zemeckis (tota la tarda: la I, la II, la III) se’m va acudir que en el món actual necessitem moltes dosis d’anestèsia per no morir-nos de fàstic. Serà bo, doctor?
Si suporteu deixar-vos portar per les revistes del cor durant 48 hores no deixeu de llegir aquesta obra mestra de la literatura anestèsica.

 

    El club de lectura