La nostra crònica: Canet Rock 2022 Alcúdia

Cultura y Fiestas

La nostra crònica: Canet Rock 2022 Alcúdia

S’ha de dir: els alcudiencs que cerquem un pla alternatiu hem d’anar a fora poble sempre. I alternatiu ve a ser qui no vol escoltar més el reggaeton de moda o un pumximpum agotador i monòton dels locals de Màgic, que ja cansen. El Canet Rock va ser per la gent del poble, joves i no tant joves, un alè d’aire fresc. Mai ens haviem imaginat que al descampat de davant les ruïnes romanes, el que d’ençà el festival ja coneixem com Sa Tanca de Can Domenèch o allà on es va fer es Canet Rock, s’hi pogués celebrar cap festa (més que res perquè mai s’hi havia fet res allà). Fins fa dos dies hi passavem i veiem un rectangle de terra, buit i desaprofitat, però ara, després d’aquesta jornada de ressaca emocional i física, quan baixem d’Alcúdia per la carretera del cementeri, recordarem les rialles i els bots amb La Pegatina, la frescura i l’energia de Xanguito, els cants a ple pulmó amb Anegats o aquells confetis que ens queien per damunt en mitat d’una cançó.

Aquesta festa que albergà el nostre poble i que va acollir a 12 grups de rock en català ens ha marcat: “¡per fi, per fi! (accentúa en Toni Fuster, veï d’Alcúdia) hem pogut gaudir d’una gran festa multitudinaria al poble”. Ho diu amb una rialla a la boca mentres enfila cap al següent concert. Dotze hores de música ininterrompuda que van clausurar amb La Pegatina, el grup principal d’aquesta festa, “però no el cap de cartell”, matitza l’Àngel Pujol, subdirector del Canet Rock. I segueix: “si et fixes, tots els grups van escrits al mateix tamany i tipografia als cartells, i això ho fem perque el Canet Rock funcioni com a corretja de transmisió del grups malloquins cap a Catalunya”.
Els que som d’aquí encara ens ho demanem: ¿perquè Alcúdia? Idò bé, l’Àngel Pujol conta que la decisió ha estat per una raó geogràfica: “Alcúdia és un lloc idoni ja que té molt bones comunicacions marítimes amb Menorca, Catalunya i Comunitat Valenciana, territoris de parla catalana d’on provenen els grups que conformen el festival”. Malgrat fa dos anys que l’organització del festival i l’Ajuntament van començar a posar-se en marxa per dur el Canet Rock a Alcúdia (la pandemia va aturar l’empesa), ha estat ara quan s’ha donat el sus, que esperem no sigui el darrer.

Diumenge es tingueren les típiques converses postfestivaleres: “desde ca nostra s’escoltava, i ja eren devers les sis o les set”, deien els qui no hi anaren, un poc amb la mosca rera l’orella per haver fallat a la cita. Fins i tot m’ho va arribar a dir gent que viu a Pere Mas i Reus, i jo que no m’ho creia (és el que té el poble, que tot s’exagera). Però el que sí que és vera és que de la rotonda del cavall es sentia el “deixa que et canti una cançó” dels Catarres, i un no s’acabava de creure que això fos aquí.
El públic entonava i enloquia amb les cançons d’Anegats, Oques Grasses o La Pegatina, i nosaltres, alcudiencs, també enloquits però a la vegada esbalaïts de que allò que veien els nostres ulls era al nostre poble. “Mira, l’iglesi just aquí darrera s’escenari”, deia un a un altre durant un moment d’èxtasi musical. Aferrades d’alegria, gent descalça, parelles celebrant l’amor, amics…pot ser aquest que escriu peca d’emocionar-se massa, però crec que ningú n’estaria en desacord quan dic que el poble necessitava aquest festival.
Per acabar, li vaig demanar a l’Àngel Pujol que resumís el festival en tres paraules, que son les que acabaran aquesta crònica i que engloben el Canet Rock 2022: locura, fita històrica, felicitat.

Redacción e imágenes: 

Diego Menjíbar Reynés