L’estendard d´Alcúdia ja és a la Sala

Historia

L’estendard D´Alcúdia Ja És A La Sala

La bandera d´Alcúdia coneguda com la dels Amorós, és una rèplica d’una més antiga que es del temps de la Germania, si bé es tenen notícies en el s. XVI que en la església de San Jaume se custodiava l´estendard al costat del banc dels jurats, serà l’any 1659 quan queda documentada la confecció d’una bandera nova amb tela blanca i blava per a les festes de l´octava de Sant Jaume.

  En aquest any de sequera es va fer una processó amb el Sant Crist a la cova de Sant Martí, va nàixer un nou príncep i es va signar la pau entre França i Espanya.

  Els jurats prepararen les festes amb gran solemnitat i la confecció de la bandera per posar a dalt del campanar, compraren la tela a Josep Bonnín i la cosí el sastre Pere Siurana.

  L´estendard és un dels símbols de la ciutat d’Alcúdia i ha presidit tradicionalment els actes festius cívic-religiosos, després de la guerra de Successió només sortirà per les funcions religioses com la Setmana Santa i la Triennal del Sant Crist.

L'estendard d´Alcúdia ja és a la Sala

La bandera d´Alcúdia

  Els colors de la bandera son una creu blanca sobre un fons blau marí, l’estendard és de forma trapezoidal, més ampla en l’asta, 2.90 mts, que en el batent, 0.60 cms, la seva longitud és de 3,20 mts.

  El pal té una longitud de 4 metres, però va ser tallat a principis del s. XX per a poder ser portat més còmodament en les processons.

  El porta estendard fou sempre un membre de la família Font fins que a principis del S.XIX al extingir-se la branca familiar passà a la família Amorós que continua avui en dia.

  El 21 de desembre 1929, l´ajuntament d´Alcúdia assistí als actes del 700 aniversari de la conquesta de Mallorca amb l´estendard d´Alcúdia com el element històric més representatiu de la ciutat.

  L’estendard ha estat profundament restaurat, l’any 2021, per persones especialitzades en teles del Museu Tèxtil de Terrassa.

  Un equip d’experts i col·laboradors del Centre de Documentació del Museu, a més ha realitzat un estudi en relació a la seua antiguitat.

  En aquest estudi comproven que el procés de filatura, teixidura i acabats son manuals i la seva manufactura es pot situar entre els segles XVII i XVIII, el teixit blau s´ha tenyit amb “indigoides” i ha passat per un procés d´encerat que fa que la superfície sigui lluent.

  D’altra banda tenint en compte les fonts escrites estudiades en l’Arxiu Històric Municipal, l’estudi tècnic assenyala, dins les dates documentades, com la més vàlida en quant a l´antiguitat de la bandera, l’any 1659.

  Els colors de la bandera blanca i blava representen el miracle del Sant Crist del dia 26 de febrer de 1507, en l’acta del notari Antoni Segui diu que van posar el Sant Crist embolicat en un drap blanc sota una cortina blava damunt l’altar major i s´adonaren que suava sang i aigua.

Juan Juan Saurina